1/12/17

Aufàpiga



O també coneguda com alfàbrega.


Planta aromàtica de la família de les asteràcies, originària de la Índia. Es coneix la seua utilització allí des de fa més de quatre mil anys, després s’estengué a tota Àsia fins a Egipte on s’utilitzava a part d’herba aromàtica, en los embalsamaments.

Lo seu nom en francès, italià, anglès i en altres llengües, derivat del grec “basilikos”, real, testimonia el valor que se li concedia des de la antiguitat. Ells, juntament amb los romans són los responsables de la seua difusió per Europa.

Existeixen més d’una seixantena de varietats.

Lleugerament picant, se nota al paladar, amb un sabor fresc i anisat. Indispensable per a preparar pestos, minestrone o la sopa pistou, casant molt bé amb l’oli d’auliva. Aromatitza los plats de pasta en totes les seues formes, així com amanides de tomaca i primentó.

Té propietats estimulants i antiespasmòdiques. Actua sobre lo sistema nerviós, exercint un lleuger efecte sedant que calma los nervis. També facilita la digestió i evita i alleuja les nàusees  los vòmits.
La podem trobar seca (millor sempre si és amb fulla sencera i ecològica) i fresca, com millor n’apreciareu les seues qualitats a la cuina.

Algunes receptes amb aufapiga que podeu trobar al blog:

Font:
AAVV ( ): Especias. Todolibro Ediciones.
AAVV (2011): Larousse Gastronomique en español. Larousse Editorial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada